Vete y Vive
Dir. Radu Mihaleanu
Israel 2006
L’any 1984 milers de refugiats africans procedents de vint-i-sis països arriben al Sudan. A instàncies d’Estats Units i Israel es posa en marxa l’operació Moisès per portar els jueus etíops (falashas) a Israel.
En mig de l’operació Moisès una mare cristiana fa passar el seu fill per jueu, per tal que se l’enduguin a Israel i així salvi la vida fugint de la fam i la violència dels camps de refugiats.
El nen arriba a la Terra Promesa. Oficialment és orfe i jueu, de manera que és adoptat per una família sefardí francesa. Tanmateix, la veritat és una altra, el noi que va creixent és cristià i té la seva mare perduda en algun lloc del Sudan. Tota la vida d’aquest infant es mou en el temor d’amagar el secret de la seva identitat al temps que descobreix un món nou: la cultura occidental, el sionisme més dur, els conflictes d’Israel i Palestina i l’amor d’una jove que coneix a l’Institut. Però sempre guardarà el record de la seva mare amb l’esperança de retrobar-la un dia.
La pel·lícula de Mihaleanu, amb un argument sòlid i atraient, esdevé una densa reflexió sobre l’home i la seva identitat. La religió apareix com un element decisiu en la conformació de la pròpia identitat, la qual no és presentada com a generadora de violències i odis, sinó com aquella dimensió humana que aplega i genera comunió quan és viscuda amb rectitud. Resulta especialment emotiva la figura d’un rabbí falasha en confrontació al judaisme oficial d’Israel.
Al temps que el protagonista de la pel·lícula va creixent desfilen pel film totes les contradiccions presents a occident: l’abundància de recursos, el racisme (els jueus ortodoxos van intentar circumcidar novament els falashas, que lògicament són negres, per assegurar el seu judaisme), l’enfrontament intern d’Israel entre l’ortodòxia i l’apertura,...
Es tracta d’un film que no deixa indiferent tota vegada que ens remet als nostres interrogants més profunds: qui som? què esperem? perquè el mal? es possible la convivència pacífica entre els homes? Un seguit de preguntes que ens conviden a repensar i situar novament les respostes fàcils i els prejudicis que tot sovint ens dicta el pensament únic.
Elies Ferrer |