Title
Header Image
Title Banner Banner

Pineda de Mar

El dimarts d’aquesta Setmana Santa, 3 d’abril del 2007, va tenir lloc la trobada d’escolans a Pineda de Mar. El tema que es va treballar va ser “els signes sacramentals”, estava previst fer una jinkama pel meravellós poble de Pineda, però la germana pluja (un signe que recorda el diluvi universal, el baptisme...) ens va acompanyar durant tota la trobada, és per això que es va posar en marxa el pla B. En comptes de fer les proves tot voltant les varem fer dins l’Església de Santa Maria (va fer d’arca de Noé).


Els escolans i escolanes van venir de procedències diverses: 6 Tordera, 4 de Maçanet de la Selva, 3 d’Arenys de Mar, 7 de la Cellera de Ter, 1 Sant Dalmai, 3 de Vilobí d’Onyar, 3 de Salitja, 1 de Blanes, 2 de Celrà, 1 d’Usall, 12 de Pineda de Mar, 1 de Caldes de Malavella, i finalment 1 escolanet de Llagostera. Alguns d’ells amb les seves catequistes o joves que els acompanyaven. Gràcies per haver vingut i col·laborat amb nosaltres.


Els signes sacramentals que es van treballar varen ser: l’aigua, els olis, el pa i el vi i la imposició de mans. Mitjançant una breu explicació i unes dinàmiques varem aprendre quelcom més sobre aquesta dimensió de la litúrgia. Fou simpàtic que el xicot que va preparar la explicació del pa i el vi, en Josep Paracolls, va fer fer pa sense llevat, que després es va menjar a l’hora de dinar. (Per cert van ser uns panets: Ferran Adrià, impeeeeehionants, bonhiiiisims, inoblidables, s’assemblaven al pa de veritat !!) Després de les explicacions-jinkana, varem fer una celebració de la paraula, per sort, no ens faltaven escolans. En aquesta es va recordar el significat dels signes sacramentals a mode de resum. També es va aprendre alguna cançó nova.


Després del dinar d’entrepans, en Marçal i la Cristina, ens van fer jugar una miqueta, després d’això es va repartir la revista acabada de fer de l’escolà.net on hi havia fotos de l’anterior trobada de dos dies que es va fer pel Nadal al Santuari del Collell. A les 4 de la tarda ens esperava el tren per tornar a les nostres cases. Tant a l’anada de l’estació a la parròquia com a la tornada no va parar de ploure, i tots varem jugar al joc d’esquivar basses i posar el paraigües bé per no mullar-te. Un final de pel·lícula.

People People